Cap de setmana d’esport

Els caps de setmana existeixen per poder fer coses. Però, també, n’hi ha d’aquells que et ve de gust quedar-te a casa i gaudir d’una oferta esportiva televisiva brutal. Dissabte i diumenge només he sortit per menjar, quin gran invent són els restaurants, i veure alguna cosa d’esport. Conclusions ràpides. El Barça B va perdre contra el Granada en una golejada de les que serveixen per adonar-te que ni ets tan “guapo” ni tan bo com pots creure després de tants elogis. Geijoo és un davanter d’ofici i va ensenyar als centrals del filial que encara els queda un camí per madurar. Vaig veure el partit de l’Athletic, guanyat a l’estil basc però amb un peatge important perquè perden a futbolistes bàsics per jugar al Bernabéu. A la nit, visita al Camp Nou, on em ratifico en què el Barça tornarà a estar en disposició de lluitar per tot. Vull reivindicar l’actuació d’Abidal, una molt agradable sorpresa per mi; el geni de Messi, tinc la sensació que es motiva pensant en Cristiano; i avisar que la crispació generada al voltant dels àrbitres no ha de despistar al públic del Camp Nou. A l’equip se l’anima, animant-lo. No és bo que errem l’objectiu. Diumenge al matí més futbol. El sala. Per fi, el Barça estar on ha d’estar: líder de la Lliga. Molt bon partit davant Interviu amb un colosal Cristian i un genial Jordi Torras. Per fi, tinc la sensació que els de Marc Carmona es creuen el què realment són, és a dir, molt bons. Al migdia, atenció per la Fórmula 1. Alonso volia una cursa avorrida i ho va ser però, per desgràcia, en benefici de Sebastian Vettel. Més enllà d’errades estratègiques, una vegada més, queda demostrat que la màquina és més forta que l’home. El Mundial l’ha guanyat el cotxe més ràpid entre altres coses perquè un Ferrari ha estat incapaç de córrer més que un Renault. A la tarda, més motor. Aquest al Sant Jordi. El Freestyle és una disciplina que s’ha de reivindicar. Guanya el què havia de guanyar: Nate Adams però el gran triomfador és un francés que havia arribat a Barcelona de rebot. Tom Pagès s’endú les majors ovacions i guanya el premi al millor salt gràcies a un “body variant” espectacular. De tornada a casa, encara puc veure una estona el Madrid. El suficient com per saber que estarà lluitant amb el Barça fins al final però l’antipatia que s’està creant se li girarà en contra quan les coses vagin mal dades. Avui, després d’un cap de setmana d’esports, tornada a la realitat. Més de tot. Com sempre, a La Graderia.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: