L’adéu d’Albert Benaiges

Després de, pràcticament, 20 anys al servei del Barça, Albert Benaiges ha decidit marxar. Ho fa perquè té una oferta irrebutjable de Dubai. I és que l’atracció pel “model Barça” arreu del món és cada vegada més gran. Benaiges marxa per diversos motius. El més important és que l’oferta econòmica i esportiva és irrebutjable. És evident. Marxa també perquè les circumstàncies familiars li permeten. I és veritat que Benaiges havia perdut pes en l’organigrama futbolístic del Barça però continua sent i serà una referència. I, per demostrar que al Barça confien en ell, la proba és que si no funciona la seva aventura a Dubai, té les portes del club obertes per tornar. Benaiges, l’home a qui Andrés Iniesta té admiració, ha firmat un contracte indefinit amb plens poders en la parcel·la esportiva. S’encarregarà de millorar l’estructura formativa i coordinar el futbol base del Al Wasl Football. És un projecte a cinc anys vista. Marxa amb el seu fill i s’endurà dos col·laboradors. L’Al Wasl Football és un dels clubs punters de Dubai. Al primer equip de futbol juguen futbolistes com Yeste o Oliveira. Però l’Al Wasl Football té més. És un club poliesportiu amb secció de futbol, bàsquet, natació, atletisme i ping-pong. La seva escola futbolística consta de 400 nens però s’ha d’estructurar. I el xeic de Dubai es va quedar enamorat de Benaiges només conéixer la seva filosofia de treball. És el model Barça. Exportable a tot el món. I més on es mouen diners com passa al Próxim Orient. El món futbolístic posa els seus ulls en la pedrera del Barça. En aquest sentit, el Barça B és, quasi, un mercat persa. Riverola ha marxat cedit al Vitesse. Rochina diu que té una oferta irrebutjable del Blackburn Rovers. Benja ho tenia fet amb l’Aris de Salònica però Luis Enrique el va forçar a quedar-se. Nolito marxarà al Benfica. Icardi ja és de la Sampdoria. A Thiago li han plogut ofertes. Sergi Roberto està a l’agenda del Chelsea a qui, també, agrada Rafinha. Arsene Wenger ha mostrat debilitat per Oriol Romeu. L’Osasuna medita si fitxar a Oier o Miño per reforçar la porteria. Per Muniesa s’han interessat equips com el Racing, el Depor o el Saragossa. I així un llarg etzètera. És la grandesa d’aquest Barça. Nutreix futbolistes pel primer equip però alimenta altres clubs. Per això, hauria de ser considerat patrimoni futbolístic. No tots els jugadors són aptes pel primer equip. Com em deia Benaiges, els que arriben acostumen a tenir un bon entorn. És bàsic. T’hi has d’esmerar. A partir dels 16 anys és quan ja es veu si un futbolista arribarà lluny. Abans, és molt fàcil equivocar-te. I casos n’hi ha molts. Poca gent hauria apostat per Sergio Busquets. La seva progressió des de juvenils és difícilment comparable amb res. A Andreu Fontàs, a les portes del primer equip, van tardar molts anys a descobrir-lo. A Víctor Ruiz, ara al Nàpols, li van donar la baixa quan era aleví del Barça. I hi ha casos contraris. L’arribada de Babangida va fer molt més soroll que la de Messi. Un tal Juan Carlos Pinilla és dels futbolistes que més ha impressionat al planter del Barça. I ningú sap on para. La línia que separa l’èxit del fracàs és fina i no sempre depén d’un mateix. Però amb qualitat, dedicació i sacrifici és més fàcil tenir èxit. Afortunadament, el Barça ha trobat l’excel·lència.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: