Una celebració val més que mil paraules

Fa un parell de setmanes, vaig estar a la nova Masia conversant una estona amb Carles Folguera. Vam estar parlant de com treballa el Barça en la formació dels jugadors. Em va dir i repetir que ells eren educadors i, per tant, la seva ocupació i preocupació era la persona. El Barça es fixa en la persona perquè pugui explotar el futbolista. Controlar el que envolta al futbolista i fixar-te en el seu comportament és una de les claus de l’èxit. Folguera em va destacar que el que més orgullós el feia sentir no era que hi hagués tants jugadors de la pedrera al primer equip sinó la manera com havien arribat aquests jugadors i tot allò que transmetien. “Al camp, es mostra la personalitat de cadascú”. Un futbolista juga d’acord a com es comporta. No hi ha cap fórmula màgica per garantir l’èxit però el treball amb una direcció clara t’ajuda a aconseguir-lo.

El Barça està treballant des de fa anys sobre unes bases molt marcades. I la imatge que mostra el primer equip ajuda a potenciar aquest treball perquè els jugadors de la primera plantilla són el mirall on es fixen tots els altres. Aquell dia, sense dir-me noms, Folguera em va posar un exemple de conducta que he vist reflectit aquest cap de setmana. Fa referència al companyerisme. Es demostra quan un marca un gol. Aquest és el clímax del futbol. Aquí és on surten les emocions espontànies i, per tant, aquí és on es veu, realment, com és una persona. És el moment on s’acostuma a actuar de manera instintiva. Folguera em va dir: “Hi ha dues maneres de celebrar un gol. Anant a abraçar al company que t’ha fet la passada o fer venir als altres perquè t’abracin a tu”. Aquest detall, un simple detall, amaga molta informació. Aquí és on es veu el veritable companyerisme. El que surt de dins. Òbviament, tots els futbolistes són egoïstes. Tots miren per ells. Però alguns tenen més clar que altres que sense els companys mai seran ningú. I entendre aquesta qüestió fa més gran a l’estrella.

Anem als dos exemples. Camp Nou. Primer gol del Barça. Golàs de Messi contra el Racing. Una meravella més. El rival rendit. El públic entregat. Com celebra el gol? Messi assenyala a qui li ha fet la passada, Iniesta, i el va a buscar per abraçar-lo. El mateix que fa Xavi al segon, per posar un altre exemple. Canviem d’Estadi. Santiago Bernabéu. Primer gol d’Higuaín contra el Betis. Gran jugada de Cristiano Ronaldo que li dóna el gol fet. Com celebra el gol? Cristiano se’n va cap al córner mentre va dient amb les mans als seus companys que el segueixin i l’abracin. Són els altres els que el van a abraçar a ell.

Són dues maneres de fer. Dues maneres de ser. Un detall, només un detall, però que explica perquè un s’ha guanyat l’admiració de tothom i l’altre continua sense entendre perquè la gent no acaba de valorar el seu futbol.  

*Fixeu-vos, sobretot, al 1:10 del primer vídeo i al 0:30 del segon per veure la diferència.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: