Partit terapèutic

El Barça va utilitzar el Mallorca per curar-se dels seus mals. Era un rival propici a l’escenari ideal i en mitja hora ja havia fet efecte la medicina. L’equip va utilitzar el rival per reivindicar les seves idees. Messi va tornar a somriure fent un hat trick amb l’afegit que el primer gol el va marcar de penal. N’havia fallat un contra el Sevilla llençant-lo a l’esquerra del porter i davant del Mallorca, amb 0-0, va tornar a agafar la responsabilitat. I va tornar a llançar al seu costat de seguretat. Fer el gol, de penal i xutant-lo al seu costat de sempre, sembla una reivindicació. Sembla com si Messi volgués demostrar que creu en la seva idea i que aquesta està per sobre de les crítiques. És un missatge que s’enfatitza amb la celebració del primer gol: mira a la càmera i sembla deixar clar que farà. Aposta, promesa o avís als crítics. Tant se val. Va ser la seva reivindicació. Una imatge més típica de Cristiano Ronaldo però que sembla més simpàtica i comprensible si la fa Messi. Ens creiem que sigui una aposta.

Messi ho va eclipsar tot. No sorprén perquè parlem del millor jugador del món. Però el Barça va llançar un missatge més important. Quan la falta de gol de l’equip començava a ser un tema de debat, Guardiola va ensenyar als rivals que té armari a la pedrera. Cuenca, titular i Gerard (ara ja no és Deulofeu) amb minuts. L’aportació de Cuenca va ser molt interessant. Més enllà del gol, amb una gran definició, va demostrar el que Guardiola havia enfatitzat a la prèvia: que té molt bon u contra u. Això al futbol va buscat. Cuenca és atrevit i habilidós. A més a més, se li intueix caràcter. No s’arronsa. Estic d’acord amb la teoria de que si un jugador marxa del Barça dues vegades i torna és que té alguna cosa especial. És aviat per fer judicis definitius però Cuenca fa bona pinta. A Gerard, el teníem més controlat. És dels jugadors més impactants de la pedrera. Però, precisament, això és el que fa que s’hagi d’anar amb una especial cura.

En tot cas, redundant en la idea inicial, el més important és demostrar a tothom (als de dintre i als de fora) que el millor equip del món sap treure recursos de casa. Aquest és el millor valor. Als problemes, Guardiola li troba solucions domèstiques.

Toca seguir persistint. Aquesta temporada serà més dura que l’anterior. El Madrid no ho posarà gens fàcil. No se li ha de tenir por però tampoc se l’ha d’infravalorar. Ells també són un gran equip. A Anoeta van tornar a fer una gran primera meitat. És cert que es van desinflar al segon temps i van acabar patint. Però els tres punts contra la Real Societat confirmen que ells també van en el bon camí. A veure qui encaixa millor l’intercanvi de cops esportius. El Barça té l’avantatge de ser molt més madur.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: